La taca

La cosa sembla que vagi forta. No hi ha dia que no surti informació sobre casos, cada cop més greus, de corrupció que esquitxen la classe política, i més enllà. I cada dia ens sentim més farts d'aquesta situació per diverses raons.

Ens indigna que unes persones que, en principi, volen dedicar un període de la seva vida al servei dels seus conciutadans, acabin jugant al poder pel poder; que cedeixin a la temptació de l'enriquiment personal de manera il·legal a través d'un vergonyós mercadeig de favors que apareix dins l'imaginari col·lectiu com a ja institucionalitzat. Ens emprenya el reguitzell d'excuses barates que posen els imputats o els esquitxats per la corrupció per tal d'intentar tapar les dades que, sense aturador, surten a la llum; excuses que detectem com a falsedats i mentides, com si ens prenguessin per estúpids. Ens fastigueja comprovar com aquests casos de corrupció ja afecten no nomes el president del Govern, sinó, fins i tot, el cap de l'Estat; i, en lloc d'assumir responsabilitats, sembla que els protagonistes s'aferrin al càrrec i mirin cap a una altra banda. Ens fa molt de mal que hi hagi gent que utilitzi el dubte de la corrupció per a atacar els contrincants polítics, per a cremar-los o per a posar pals a les rodes dels processos polítics democràticament iniciats.

Però tots aquests casos han de ser un toc constant d'alerta per a tots. No podem caure en la temptació de pensar que això només afecta uns quants. Els companys i companyes que militem en partits que, com en el cas d'Esquerra, no patim casos de corrupció, els milers d'alcaldes i regidors i regidores que treballen cada dia pel bé dels seus conciutadans d'una manera totalment honrada (en molts casos de pobles petits, sense cap tipus de remuneració econòmica), no podem cometre l'error de creure'ns immunitzats contra la corrupció. Seria un error pensar que, això, és una cosa dels espanyols, que en aquest tros de país no ens passa: només cal que donem un cop d'ull al País Valencià o a les Illes (on s'hi baten rècords mundials), i també al Principat (com si a Tarragona poguéssim tirar la primera pedra –encara seríem capaços de fer-ho i amagar la mà); les lleis són les mateixes aquí i allà, i, si les estructures estatals són caldo de cultiu per a la corrupció, aquesta sorgirà aquí i allà.

Fa pocs dies, en un editorial a Vilaweb, Vicent Partal comparava la corrupció amb una taca que embruta tot el país. No només qui la practica, sinó tots nosaltres. La trama que afecta els dirigents del PP no només perjudica l'economia de l'estat, sinó que també entela la credibilitat de tots els ciutadans.

En aquest moment que volem fer de Catalunya un nou estat, hem d'aclarir moltes coses, ens hem de deslliurar de comportaments sospitosos; és el moment d'emmirallar-nos en països on el nivell de corrupció és baixíssim; ens hem de dotar de mecanismes per a combatre la corrupció institucional, de lleis que estableixin bé com s'han de finançar els partits o les corporacions municipals. Tots els partits, especialment els implicats en el procés d'independència, hem d'actuar amb un nivell de responsabilitat pública a l'alçada del repte democràtic i polític plantejat. I sobretot tots aquells que considerem que l'esquerra no només és un espai social i cultural, sinó també una actitud ètica; aquells que pensem que l'actuació política és un instrument de transformació social i nacional.

Tots, un per un, hem de prendre el compromís personal d'actuar amb una honradesa i transparència que mereixi que els nostres conciutadans tornin a confiar en nosaltres, els qui militem i, sobretot, els qui tenen una responsabilitat pública.

(Publicat al diari «Més Tarragona», 7 de febrer de 2013)