31 de juliol 2012

Què, ¿com va la vida?

M'agrada que em facin aquesta pregunta. Sobretot, perquè fa poc més d'un any que no escric res al blog.

Ara hi posaré remei. Però, abans, vull fer una entrada al més pur estil sèrie televisiva: en el capítol anterior…

Jo duia un catèter doble J, a causa d'una operació al ronyó i a l'urèter. Ja me'l van treure. El mes de setembre. De quatre a cinc mesos més tard del que hagués tocat. Gràcies, Boi Ruiz. Sort que les retallades del Govern en sanitat no havien d'afectar ningú, no, xiquet?

Fa poc més d'un any, doncs, jo estava de baixa. I, és clar, ja fa mesos que no ho estic. Però he passat de no moure'm de casa per culpa d'un problema de salut a no moure'm-hi perquè la meva situació laboral ha canviat. I com posen al facebook, és complicada. Encara ara m'acolloneix, cada cop més.

¿Què més? Ah sí. Havia anat, com a independent, en una llista electoral, a les municipals. Ens la vam fotre. De dos regidors, vam passar a no treure'n cap. Per això, amb independència, en un acte de sobirania personal, vaig decidir militar en el partit que tan a les últimes semblava estar. Ara, sembla que entusiasmem una mica més. En la mesura que, hores d'ara, una opció política pot entusiasmar.

Ara, sí, ja us he posat al dia. Més o menys. Ara, ja puc respondre a la pregunta: Què, ¿com va la vida? Què preferiu que us contesti: que va bé, o la veritat?