23 d’abril 2018

El nom de Déu

Permeteu-me una broma. Duc el nom de Déu. De debò.
Mireu, em dic Jordi. Que ve del grec Geōrgios, que té el seu origen en les paraules «ge», terra, i «ergon», treballar, és a dir: aquell que treballa la terra, el pagès o el vinyater. 
I ara contempleu un moment aquestes paraules que l'Evangeli de Joan (15,1) posa en boca de Jesús: «Jo soc el cep veritable i el meu pare és el vinyater». En grec: «Ego eimi ē ámpelos ē alēthiné kaí o patér mou o geōrgós estiv», o, si em permeteu la jocosa llicència etimològica: «Jo soc el cep veritable i el meu pare és el Jordi». Ja veieu quin noble nom compartim Déu i un servidor!


Ara seriosament: Déu només té nom en el sentit de tenir paraula, de ser fidel. En el sentit onomàstic, Déu no té nom. Quan els humans posem nom a les persones, els éssers vius, els objectes, la realitat que ens envolta, en certa manera prenem possessió d'ells. Recordeu el segon relat de la creació del llibre del Gènesi (2,19-20): «El Senyor-Déu va modelar amb terra tots els animals feréstecs i tots els ocells, i els va presentar a l'home, per veure quin nom els donaria: cada un dels animals havia de portar el nom que l'home li posés. L'home donà un nom a cada un dels animals domèstics i feréstecs i a cada un dels ocells; però no va trobar una ajuda que li fes costat».
Déu és inagafable, no el podem posseir; sempre que ho provem se'ns esmuny. Que li ho expliquin a Moisès (Èxode 3,13-14): «–Quan aniré a trobar els israelites i els diré: "El Déu dels vostres pares m'envia a vosaltres", si ells em pregunten: "Quin és el seu nom?", què els he de respondre?». I aquesta és la resposta de Déu: «Jo soc el qui soc». Un no nom. 
És la mateixa resposta que Jesús dona als qui el van a detenir, a l'hort de les oliveres: «"Qui busqueu?"; "Jesús de Natzaret"; "Jo soc"». Per això els qui el van a detenir cauen per terra, perquè han sentit com Jesús s'identifica amb l'únic nom que coneixen de Déu: «Jo soc», «ego eimi».
Perdoneu-me, doncs, la broma amb què he iniciat aquesta entrada. Déu no té un nom com tots nosaltres. Però em fa gràcia que el grec em permeti dir que Déu és el «geōrgós», i jo soc el Jordi, el Geōrgios. I m'agrada formar part del cep que ell cuida.

Cap comentari: