09 de setembre 2017

«Octavillas»

Mireu aquesta foto.



Són unes fitxes amb els cants de la missa, que els monjos de Montserrat van començar a produir a partir dels anys setanta i les repartien entre els fidels que pujaven al santuari i assistien a la missa de la comunitat. Així podien unir-se al cant dels monjos i de l'escolania. Una fitxa per cada diumenge de l'any i per a d'altres dies assenyalats. Els anys que vaig ser-hi de monjo (finals dels vuitanta) encara les repartíem els monjos joves entre els fidels, uns minuts abans de començar lla celebració de l'Eucaristia. I, al final, les recollíem de nou (les que quedaven, és clar!). I em sembla que, amb aquesta introducció, n'hi ha prou.

Recordo una anècdota, explicada per algun dels monjos grans. De la mateixa manera que, actualment, els Mossos d'Esquadra tenen una oficina fixa a Montserrat, durant molts anys la Guàrdia Civil també van tenir-hi un destacament. Situem-nos: Montserrat, anys setanta, guàrdies civils.

La qüestió és que uns agent que feia poc que havien arribat al destacament, un dia, es van presentar corrents davant el seu cap: «¡Hay gente que sale de la iglesia con unas octavillas subversivas que les han repartido los monjes!». I li van mostrar el material confiscat. En veure-ho, el cap els va etzibar: «¡Esto son cantos de misa, estúpidos!». Torneu a mirar la foto: aquestes són les «octavillas subversivas».

Ara hauria de venir l'aplicació actual de l'anècdota. Però, oi que no cal? Encara ara busquen (o els fan buscar) material subversiu. A Constantí, a Valls o on convingui. I algú amb cinc dits de front els hauria de dir, també (a ells o a qui els enviï): «¡Esto sólo son papeletas de votos, estúpidos!».

Cap comentari: