La cosa sembla que vagi forta. No hi ha dia que no surti informació sobre casos, cada cop més greus, de corrupció
que esquitxen la classe política, i més enllà. I cada dia ens
sentim més farts d'aquesta situació per diverses raons.
Ens indigna
que unes persones que, en principi, volen dedicar un període de la
seva vida al servei dels seus conciutadans, acabin jugant al poder
pel poder; que cedeixin a la temptació de l'enriquiment personal de
manera il·legal a través d'un vergonyós mercadeig de favors que
apareix dins l'imaginari col·lectiu com a ja institucionalitzat. Ens emprenya el reguitzell d'excuses barates que posen els imputats o
els esquitxats per la corrupció per tal d'intentar tapar les dades
que, sense aturador, surten a la llum; excuses que detectem com a
falsedats i mentides, com si ens prenguessin per estúpids. Ens fastigueja comprovar com aquests casos de corrupció ja afecten no nomes el president del Govern, sinó, fins i tot, el cap de l'Estat; i, en lloc d'assumir responsabilitats,
sembla que els protagonistes s'aferrin al càrrec i mirin cap a una
altra banda. Ens fa molt de mal que hi hagi gent que utilitzi el
dubte de la corrupció per a atacar els contrincants polítics, per a
cremar-los o per a posar pals a les rodes dels processos polítics
democràticament iniciats.
Però tots
aquests casos han de ser un toc constant d'alerta per a tots. No
podem caure en la temptació de pensar que això només afecta uns
quants. Els companys i companyes que militem en partits que, com en
el cas d'Esquerra, no patim casos de corrupció, els milers
d'alcaldes i regidors i regidores que treballen cada dia pel bé dels
seus conciutadans d'una manera totalment honrada (en molts casos de
pobles petits, sense cap tipus de remuneració econòmica), no podem
cometre l'error de creure'ns immunitzats contra la corrupció. Seria
un error pensar que, això, és una cosa dels espanyols, que en
aquest tros de país no ens passa: només cal que donem un cop d'ull
al País Valencià o a les Illes (on s'hi baten rècords mundials), i
també al Principat (com si a Tarragona poguéssim tirar la primera
pedra –encara seríem capaços de fer-ho i amagar la mà); les
lleis són les mateixes aquí i allà, i, si les estructures estatals
són caldo de cultiu per a la corrupció, aquesta sorgirà aquí i allà.
Fa pocs
dies, en un editorial a Vilaweb, Vicent Partal comparava la corrupció
amb una taca que embruta tot el país. No només qui la practica,
sinó tots nosaltres. La trama que afecta els dirigents del PP no
només perjudica l'economia de l'estat, sinó que també entela la credibilitat de tots
els ciutadans.
En aquest
moment que volem fer de Catalunya un nou estat, hem d'aclarir moltes
coses, ens hem de deslliurar de comportaments sospitosos; és el moment d'emmirallar-nos en països on el nivell
de corrupció és baixíssim; ens hem de dotar de mecanismes per a
combatre la corrupció institucional, de lleis que estableixin bé
com s'han de finançar els partits o les corporacions municipals.
Tots els partits, especialment els implicats en el procés
d'independència, hem d'actuar amb un nivell de responsabilitat
pública a l'alçada del repte democràtic i polític plantejat. I
sobretot tots aquells que considerem que l'esquerra no només és un
espai social i cultural, sinó també una actitud ètica; aquells que
pensem que l'actuació política és un instrument de transformació
social i nacional.
Tots, un per un, hem de
prendre el compromís personal d'actuar amb una honradesa i
transparència que mereixi que els nostres conciutadans tornin a
confiar en nosaltres, els qui militem i, sobretot, els qui tenen una
responsabilitat pública.
(Publicat al diari «Més Tarragona», 7 de febrer de 2013)
(Publicat al diari «Més Tarragona», 7 de febrer de 2013)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada