Doble J

Fa dies que miro d'escriure alguna cosa al blog.

Tenia una entrada preparada per a explicar l'experiència de la campanya electoral. Però m'enredava massa per a una única constatació: ningú no em va arribar a preguntar per què m'havia decidit a anar en una llista electoral. Això sí, suposicions sobre haver-me deixat enredar, o entabanar, i variades desqualificacions sobre la idoneïtat de la meva opció política… tantes com es vulgui. Bé, tema enllestit.

Segueixo el fil dels dies en la meva memòria recent: podria escriure sobre alguna de les activitats que he pogut fer… Però m'adono que a l'altra banda, hi ha un altre nus. Un catèter doble J.

El 25 de març em van operar a Bellvitge: em van extreure tres pedrots del ronyó dret i em van reconstruir l'urèter. Des d'aleshores que porto un catèter que condueix l'orina del ronyó a la bufeta, mentre la cosa cicatritza. I des d'aleshores que estic de baixa. Perquè la presència d'aquest bonic instrument em provoca cuïssor a l'orinar, més ganes i urgència d'orinar, i dolor, força dolor. Com més repòs faig, millor. I tot i que ja estic en llista d'espera per a la seva extracció, els dies se'm fan llargs, desitjant una trucada que no arriba (les retallades hi tenen a veure, sí). Hi ha dies més optimistes, en els quals miro de fer el que puc. I d'altres més pessimistes, en els quals no em veig amb cor de fer gaire cosa. És a dir, que tinc ganes que això s'acabi aviat i tornar al ritme habitual de la meva feina i les meves activitats.

Un conducte amb una mena de nus a cada banda perquè no es mogui gaire. Això és un catèter doble J. Talment com aquesta entrada.