Les llengües sense nom

«You-Know-Who», «ja-saps-qui», és el nom que rep Lord Voldemort, el dolent-dolent de les novel·les del Harry Potter, per part dels qui el temen.

«L'innominable» era com en Terenci Moix anomenava, després d'haver-se'n separat, el qui durant molts anys havia estat parella seva.

És com si, pel fet de no anomenar algú o quelcom, el no anomenat deixés d'existir. I això pot ser tant un mecanisme de defensa (si no parlo d'un problema que m'afecta, sembla que ja no hi sigui) o bé d'atac (si t'ignoro o nego la teva existència, t'anul·lo, deixes de ser). Però aquest mecanisme és un engany: allò negat, la persona ignorada, no desapareixen, hi són; l'únic que has fet és apartar-ne la mirada, autoenganyar-te i enganyar aquells que et vulguin fer cas.

Això és el que em sembla que han fet les Corts d'Aragó aquesta setmana, amb l'aprovació d'una modificació de la Llei de llengües que ve a anul·lar, de fet, l'anterior de 2009.

A partir d'ara, per llei, a l'Aragó, a més del castellà (que sí que té nom i, per tant, existència), es parlen dues llengües més que no tenen nom, ningú no sap quines són, no les sabem anomenar: la llei diu que són la llengua pròpia de l'àrea pirinenca i prepirinenca i la llengua pròpia de l'àrea oriental, ambdues àrees de l'Aragó (aquesta setmana, a les xarxes socials hem mirat de riure'ns, i molt, de la LAPAPIP i la LAPAO). Però l'humor (sempre saludable) no ens pot fer perdre de vista el que el PP i el PAR han fet: han negat l'existència tant del català com de l'aragonès, les llengües que unes 100.000 persones parlen a l'Aragó. Si aquestes llengües no tenen nom, tampoc deuen tenir entitat, per tant deixen d'existir. Com Lord Voldemort als llibres del Potter: no l'anomenis, vés si per dir-ne el nom, existirà, serà una realitat… A partir d'ara, per llei, a l'Aragó es parla el castellà i dues llengües més, «you-know-which-ones», les «innominables». Encara que la gent que parla aragonès sap perfectament que parla aragonès, i els de la Franja saben perfectament que parlen català. I que uns i altres, pel fet de parlar aragonès o català, no deixen de sentir-se aragonesos com qualsevol altre, d'aquells que es posen el «cachirulo a rosca».

Lluny de protegir res, això el que fa és deixar de donar suport legal i rebentar tant el català que es parla a l'Aragó com l'aragonès (que només es parla a l'Aragó). El Govern d'Aragó el que ha fet és saltar-se tota la normativa internacional (Declaració universal dels drets humans, Pacte internacional de drets civils i polítics, Carta europea de les llengües regionals o minoritàries), la normativa estatal (la «immaculada» Constitució espanyola del 1978) i la normativa autonòmica (el seu propi estatut), i condemna el català i l'aragonès a la invisibilitat, i a mitjà termini (si són  invisibles) a la desaparició.

¿I perquè es trepitja així els drets dels aragonesos que parlen català o aragonès? Doncs perquè són la diferència. I perquè negar el català és negar Catalunya, i això els dóna un rèdit electoral. I què importen els drets d'uns milers de ciutadans, si poden arreplegar el vot de molts més…

Deixeu-m'ho dir. Ho trobo criminal. Pura violència gratuïta. Terrorisme. Criminal. Molt. 

De més jove, hagués pensat que els diputats del PP i del PAR que han aprovat aquesta llei de llengües eren estúpids o idiotes o malalts mentals (o els diputats del PP de les Illes Balears, o els del País Valencià, que també neguen el català: la llengua oficial altra que no és el castellà, n'arriben a dir). Ara no, ara penso que són dolents, que actuen amb maldat (tot i que alguns potser sí que no tenen els esquemes mentals suficients per a entendre el que els envolta). I això, aquesta maldat, els inhabilita per a qualsevol responsabilitat pública. I que se'ls hauria de procurar la ruïna econòmica i material, perquè la ruïna intel·lectual i humana ja se l'han procurat ells mateixos.

Nieves Ibea, portaveu de la «Chunta Aragonesista» a les Corts d'Aragó, publicava divendres a l'«Heraldo de Aragón» un article amb el títol de «S'ha feito de nuei». I té raó, s'ha fet de nit a l'Aragó per al català i l'aragonès. I no es farà de dia mentre hi hagi qui menyspreï, disfressi o simplement negui que a l'Aragó es parla aragonès i català.

(Un últim apunt. A qui correspongui: quan siguem independents, si us plau, fem, com a França, una Organització internacional de la Catalanofonia. Serà l'única manera d'ajudar els catalanoparlants de qualsevol banda des de la igualtat, la complementarietat i la solidaritat. Au).