Apologia

D'una vegada per totes i que quedi clar. Sóc minoritari en aquest món. Com qualsevol altre individu, és clar. I hi ha unes quantes parets que, tot i que es van eixamplant amb el pas del temps, em defineixen més o menys. Us n'explico unes quantes.

Sóc català, i dels que pensen que això que anomenem Espanya no va ni amb rodes, i que hauríem de ser prou valents tots plegats per a inventar-nos una altra cosa.

Sóc més aviat d'esquerres. Encara que hi ha gent que es diuen d'esquerres que quan arriben al govern es pensen que ja ostenten el poder, i quan s'embutxaquen diners es pensen que gestionen recursos. De xoriços, xics i xiques, n'hi ha a tot arreu.

Sóc tarragoní. Fa 42 anys que vaig néixer a Tarragona. He viscut fora de la ciutat 12 anys entre la temporada al monestir i el temps d'acabar els estudis. D'adolescent que estic enamorat de la ciutat. I de més gran m'he adonat que, només quan em sento ben arrelat a aquest país petit, és quan més obert a tot el món em trobo.

Sóc homosexual. Ah, no ho he triat. Sóc així. Com a bon animal, sóc un ésser afectiu, sexual i sexuat. Capaç d'estimar i de ser estimat. Amb una sexualitat ben definida i capaç de viure-la. El que sí he triat és assumir la meva persona, amb totes les contradiccions i les coses bones, i viure amb generositat.

Sóc cristià. Bé, ho miro de ser. Bé, penso que miro de viure d'acord amb la meva fe. Crec en un Déu que és Pare, Fill i Esperit Sant (sembla una equació rara sense solució, però és el que té creure en Jesucrist). Crec en un sol baptisme com a sagrament que insereix els individus a l'Església que és el cos de Crist; és a dir, fa de cada individu un altre Crist. Crec que la Bíblia és l'únic llibre que conté la paraula revelada de Déu. Miro de passar fent el bé. Celebro l'Eucaristia cada diumenge. I sento dins meu aquell rau-rau que deu ser cosa de l'Esperit Sant: "No és això, germans, no és això", i que, fins que no torni a Déu, no em deixarà tranquil tota la meva vida.

Calla que tot això no em passi perquè sóc teòleg. Això també ho vaig triar el dia que vaig decidir d'assumir aquella fe que havia rebut dels meus pares, i mirar de dir-la a la meva manera. Un procés que em va dur fins al monestir, a Montserrat, on em vaig fer gran. Un procés que em va dur a especialitzar-me en litúrgia. Un procés que em manté en la fe. Crític amb el que diuen oficialment alguns bisbes sobre certs temes, en comunió amb ells i amb tots els meus germans i germanes creients quan de debó adrecem a tothom aquella paraula alliberadora que va anunciar Jesús de Natzaret.

Bé, ja m'he enrotllat prou. Per avui ja n'hi ha prou. Em poso el barret i surto a donar un tomb.