Com que fa massa calor per a posar-se a pensar, faré un corta-y-pega amb l'únic text que vaig penjar en un primitiu intent de blog.
L'anècdota és real. Ja té un temps. Però les condicions no han canviat gaire. I té a veure amb el que em tornaré a trobar d'aquí a 15 diets. Au!
"És dilluns. Com cada dia agafo el tren per moure'm de casa (a Tarragona) a la feina (a Barcelona). Tot i les obres de l'AVE, usualment cap a les 9:13 som o bé a l'estació de Sants, o bé força a prop (rectifico: usualment arribem tard, cinc o deu minuts o tres quarts d'hora, tant és; arribem injustificadament –per falta de justificació– tard!). Avui, a aquesta hora, érem entre Gavà i Viladecans. I ha passat el revisor demanant bitllets.
I se m'ha acudit de fer-li el següent comentari: "¿Què, aprofitem per a passar a mirar bitllets, avui que anem tard i encara som al tren?"
La resposta del revisor, la sintetitzo: 1. En confiança, no com a revisor i usuari, sinó com a companys de viatge, quina mania que tenim els usuaris de baixar per la mateixa porta! Vés sumant el que triguem en baixar i no saps els retards que això provoca!!! 2. Sort que tenim un conductor prudent i ens fa anar a una velocitat correcta que evita qualsevol possibilitat (fins i tot la més remota) de descarrilament. 3. I encara com no ens cobren més, en raó del temps que passem al tren, ocupant un espai valuós.
El més fort, és que això ho ha dit de debó. I jo que em pensava que era per a compensar que avui no hi ha programa del Buenafuente! Els revisors estan bojos! Tret d'algun que és simplement imbècil..."
Nota bene. Els insults, en aquest blog, els miraré d'evitar en la mesura que els mirin d'evitar aquells a qui van adreçats. És que si no em desfogo aquí, ho hauré de fer a la consulta d'un psicoterapeuta. I en temps de crisi, el blog és més barat... Oi que m'entens, espai virtual?
"És dilluns. Com cada dia agafo el tren per moure'm de casa (a Tarragona) a la feina (a Barcelona). Tot i les obres de l'AVE, usualment cap a les 9:13 som o bé a l'estació de Sants, o bé força a prop (rectifico: usualment arribem tard, cinc o deu minuts o tres quarts d'hora, tant és; arribem injustificadament –per falta de justificació– tard!). Avui, a aquesta hora, érem entre Gavà i Viladecans. I ha passat el revisor demanant bitllets.
I se m'ha acudit de fer-li el següent comentari: "¿Què, aprofitem per a passar a mirar bitllets, avui que anem tard i encara som al tren?"
La resposta del revisor, la sintetitzo: 1. En confiança, no com a revisor i usuari, sinó com a companys de viatge, quina mania que tenim els usuaris de baixar per la mateixa porta! Vés sumant el que triguem en baixar i no saps els retards que això provoca!!! 2. Sort que tenim un conductor prudent i ens fa anar a una velocitat correcta que evita qualsevol possibilitat (fins i tot la més remota) de descarrilament. 3. I encara com no ens cobren més, en raó del temps que passem al tren, ocupant un espai valuós.
El més fort, és que això ho ha dit de debó. I jo que em pensava que era per a compensar que avui no hi ha programa del Buenafuente! Els revisors estan bojos! Tret d'algun que és simplement imbècil..."
Nota bene. Els insults, en aquest blog, els miraré d'evitar en la mesura que els mirin d'evitar aquells a qui van adreçats. És que si no em desfogo aquí, ho hauré de fer a la consulta d'un psicoterapeuta. I en temps de crisi, el blog és més barat... Oi que m'entens, espai virtual?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada